“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 9 de novembre del 2017

EL SECRETO ESTA EN SASHA



«¿Por qué alguien podría querer ser un príncipe si puede ser inmortal?.»

Moltes nenes de petites somien en trobar el seu príncep blau que les tracti com veritables princeses, però que succeeix quan el seu príncep esdevé un monstre?, o quan els seus somnis són trepitjats per persones sense escrúpols que l'únic que volen i contemplen és el seu propi benefici?

La vida ens endureix dia a dia i acaben per acceptar com a normal allò que no ho és. Estem tan acostumats a veure les prostitutes a les nostres carreteres, als carrers de les nostres ciutats que passen pel seu costat sense fer cas, sense parar-nos a pensar en la realitat d’aquelles noies que treballen al carrer. Eren aquells els seus somnis? Era per acabar fent de prostitutes que varen deixar els seus països d’origen, la seva família i els seus amics? Quasi segur que no. Poder moltes d’elles eren d’aquelles nenes que somniaven en ser princeses... i han acabat enganyades, segrestades i s’ha traficat amb elles, quan moltes no són més que nenes. I darrere de tot hi ha una sèrie de grups mafiosos, entre els quals destaquen els russos.


«El secreto está en Sasha» és la tercera de les novel·les protagonitzades pel sergent dels Mossos d’esquadra, Xavier Masip. Sense adonar-nos, al anar llegint les seves pàgines,  ens veurem immersos en una investigació vertiginosa on el temps és prioritari. Amb una prosa tan extremadament realista que farà que el lector arribi a sentir el cansament i l’angoixa dels protagonistes o la por que les noies russes tenen d’un peculiar personatge anomenat Koschéi.

Després de l'assassinat de la dona d'un empresari barceloní, Massip, és capaç de lligar caps amb el cas de «Sasha», una noia trobada morta en un bosc de Girona amb una estranya senyal en el seu cos. El sergent s'adona que no es tracta d'un crim aïllat, sinó que el més probable és que estiguin davant d'un assassí en sèrie. Un criminal infinitament cruel que deixa una marca molt particular en les seves víctimes i un objecte molt peculiar a l'escena del crim.
A més a més Masip haurà d'enfrontar-se amb la màfia russa que controla gran part de la prostitució de la costa barcelonina. La investigació farà saltar les alertes d'altres cossos policials i haurà de treballar conjuntament amb la inspectora Andrea Martínez, de la Policia Nacional.

Fa un any i mig, quan parlava de «La penitència de l’alfil», novel·la predecessora d’aquesta, deia això: L’autor crea una trama amb un desenllaç imprevisible. Juga a despistar al lector, sense enganyar-lo —no hi ha girs argumentals impossibles, ni personatges sortits del no-res—senzillament l’autor sempre va dues passes per endavant del lector. I ho fa amb elegància, sense entretenir-se en foteses que ens poden despistar i fer la lectura carregosa.” Doncs no puc més que subscriureu en aquesta nova entrega.
La prosa de Melero és elegant, refinada, additiva i es creix en cada nou llibre que l’autor ens presenta. Sap bé del que ens parla i nos es talla a l’hora de mostrar-nos realitats del nostre dia a dia, com el paper que juguen les xarxes socials, on les informacions que trobem poder ser tergiversades només per posar en entredit la feina d’una persona o de tot un col·lectiu:

 «[...] que después algunos periodistas, los antisistema y demás difundian en diarios y redes sociales dejando en entredicho carreras policiales intachables. » (pàg 193) 

Tots tenim presents els debats que es van generar a les xarxes després dels atemptats ocorreguts a Barcelona el passat més d’agost, sobre l’actuació del cos dels Mossos.
Tampoc es queda curt al moment de fer crítica de la corrupció y  de la legislació espanyola, massa laxa en segons quins aspectes. 

Amb «El secreto está en Sasha», Rafa Melero  ens porta una història dura, de les que  costen de digerir per la seva cruesa, de les que no deixen indiferent a ningú i sotraguegen la consciència del lector.


«Es casi obligatorio para un grupo criminaltener a policías, jueces, fiscales y, sobretodo, políticos comprados.» (pàg 92)

1 comentari :

  1. El tinc a la tauleta! No sé quan el començaré, una història dura com dius s'ha d'agafar en el moment adequat. Cada cop escriu millor en Melero

    ResponElimina