“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 26 de juny del 2017

CONDENADOS



«La eternidad es un tiempo muy largo, pero parece que estamos aquí para toda la eternidad. Es imposible morir. Sufrimos nuestro destino de un modo infinito.»

Condenados de Glenn Cooper
Vaig descobrir a Glenn Cooper fa molts anys gràcies a la meva filla. En una de les visites a la secció de llibres d'una companyia francesa, va descobrir «La Biblioteca de los muertos», primer de la saga dels escribes, el llibre ens va encantar a totes dues i vàrem continuar la saga, després varen arribar «La marca del diablo» i «la llave del destino». Així que quan aquest any per Sant Jordi vaig veure «Condenados», el primer llibre d'un altra trilogia, no vaig dubtar gens ni mica en regalar-li, sabent que jo també gaudiria de la lectura.

Tot i que seguiré llegint les altres dues entregues,«La puerta de las tinieblas» i «La invasión de las tinieblas»  que el llibre m’ha agradat força...no té res a veure amb la trilogia dels escribes, que pel meu gust és molt millor.

dilluns, 19 de juny del 2017

ESE MUNDO DESAPARECIDO



«Tot Las mentiras piadosas no hacen daño a nadie y son pequeñas.Las mentiras normales son grandes y duelen mucho.»


Ese mundo desaparecido de Dennis Lehane
«Ese mundo desaparecido» tanca la trilogia de la família Coughlin que Lehane va començar amb «Cualquier otro dia» i «Vivir de noche». Jo és el primer que llegeixo, i ús garanteixo que en cap moment he tingut la sensació que em perdia alguna cosa, que se m'escapaven matisos per no haver llegit les altres dues obres. Al contrari, si no hagués sabut que pertanyia a una trilogia, durant la lectura no ho hauria dit mai.

El protagonista és Joe Coughlin un atractiu home de 36 anys, vidu i amb un fill, Tomas, de 10 anys. Joe és el consigliere de la familia Bartolo. Coughlin rep l'avís per part de Theresa Del Fresco, una pressa, que el volen mort i que serà executat el divendres de cendra. Al principi no vol fer gaire cas d'aquesta amenaça, no creu que ningú el pugui voler mort. Quan l'aparició d'un nen petit, que sembla ser només veu ell, se li fa present a qualsevol hora i en qualsevol lloc, Joe comença a témer per la seva vida. Es tracta d'un fantasma? Un avís que li queda poc temps? Es tracta d'en Joe de nen? O és el seu germà o els seus pares?

dilluns, 12 de juny del 2017

CRIMS DUPLICATS



«Sense rituals tot seia caos i por. Els rituals creaven control. Els rituals feien que les coses dolentes no ho fossin tant, feien disminuir el dolor i mantenien la foscor a ratlla.»

Crims duplicats de Hjorth & Rosenfeldt
«Crims duplicats» és la segona entrega de la sèrie Bergman. Protagonitzada pel psicòleg criminal Sebastian Bergman. Jo no he llegit la primera novel·la, «Secrets imperfectes», però us garanteixo que es pot llegir aquest segon llibre sense tenir la sensació que ens estem perdent quelcom. Amb quatre pinzellades que els autors ens donen de seguit ens farem a la idea de com és en Sebastian: intel·ligent, asocial, faldiller, arrogant, cínic, prepotent... no sé on vaig llegir que era una barreja entre el personatge de la sèrie House i Harry Hole, l'inspector creat per Jo Nesbo, no anaven gaire desencaminats; i poder per això mateix, són dos personatges que en tenen el cor robat, Sebastian Bergman és un tipus que en cau bé tot i el seu caràcter.

dimecres, 7 de juny del 2017

ELS CIE O LA IL•LEGALITAT INSTITUCIONAL



«L’opacitat de les institucions a l’hora de facilitar l’accés a la informació sobre els CIE dificulta el coneixement i agreuja més la situació.»


Els CIE o la il·legalitat institucional de Raquel Gámez
No exagero genis ni mica si afirmo que em trobo davant la ressenya més difícil de fer. No perquè el llibre no m'hagi agradat, tot el contrari; ni perquè el tema no sigui prou interessant. Em costa començar a escriure intentant ser objectiva i que les emocions i els sentiments no em puguin. Ara mateix, quasi una setmana després d'acabar la lectura d'aquest assaig, la indignació encara és massa gran i costa poder pair tot el que la Raquel Gámez ens explica.

Un dels grans encerts de la Raquel és la manera que té d’abordar el tema, fent molt fàcil la comprensió del que ens explica. El llenguatge planer, gens rebuscat, i directe, fa que ens endinsen en la lectura sense poder deixar d’anar passant pàgines, i esbrinant tot allò que normalment ningú ens explica sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, CIE.

dilluns, 5 de juny del 2017

LA CAIXA NEGRA



«Hi ha una cosa que fa encaixar les peces i que tot tingui sentit. Si ho descobreixes, has triomfat. Es com trobar la caixa negra»


La Caixa Negre de Michael Connelly
Feia temps que «La caixa negra» reposava a les prestatgeries de casa sense trobar el moment idoni de llegir-lo. Va ser quan em van regalar «La habitación en llamas» que vaig pensar que seria millor començar a conèixer a Harry Bosch per les obres anteriors, si bé «La caixa negra» no és ni de lluny el primer de la sèrie.
Reconec que Harry Bosch m’ha seduït com a personatge i que Michael Connely passa a ser un dels autors a tenir molt en compte.