«Sobre la seva utilitat havien sentit ml i una explicacions, si l’una era horripilant, l’altre encara més.» (Empar Fernández)
Quant l’Annabel i l’Alexandra,
les editores d’Apostrhop, em van fer saber que treien un recull de contes de
terror, poc va faltar perquè em poses a picar de mans i a saltar de content;
més encara, quan l’Annabel em va puntualitzar que eren d’aquell tipus de terror
psicològic. No veia el moment de començar a llegir-lo i això que en aquells
moments encara no havia sortit de la impremta.
Aquesta Setmana Santa, aprofitant,
que ja el tenia a casa, em vaig endinsar en les seves pàgines. No em va durar
ni una tarda. Quatre relats, de reconeguts escriptors catalans i d’una temàtica
tant apassionat es llegeixen d’una tirada.
La idea sorgeix al passat més
d’octubre durant la celebració del primer festival de literatura de terror a
Torrebesses. És en aquell moment quan Emili
Bayo, Jordi de Manuel,
Empar Fernández i David Marín, van ser tancats al
castell de la població per passar una nit. Tot emulant aquella mítica trobada a
Villa
Diodati (Suissa), de la qual es complien dos-cents anys. El resultat no
ha pogut ser més bo.