«Usted no podía recordar nada —aún hoy sigue sin poder hacerlo— porque no vio nada, así de sencillo.»
La contra portada del llibre diu: “Querido
lector: en tus manos tienes un libro maldito, quizá el más extraño de la
literatura española contemporánea”, i jo puc dir que és realment el llibre més
estrany que he llegit, però també que és
un dels més bons que he llegit en molt de temps.
Fernando Marias ens sorprèn amb una novel·la negre escrita en gènere epistolar amb una
important càrrega de terror psicològic. Un còctel prou explosiu i addictiu que
vint anys després, l’editorial Alrevès
reedita amb el gran encert d’afegir al final del text original, el monòleg que
varen escriure QY Bazo i el
propi Marías
— qui és a més a més l’interpreta— i que
serveix per donar més èmfasis a les seves explicacions de les històries de la
novel·la —no només de la trama, sinó també del periple editorial d'aquesta. I
que és el colofó perfecte a una lectura imprescindible.